Biografía
La meva principal motivació i el motor de la meva vida són les relacions: amb els altres, amb la vida i amb mi mateix. Considero aquestes interaccions com el meu laboratori de recerca, on explorar temes com l’amor i la veritat. Aquesta curiositat i respecte per la vida es reflecteixen en el meu treball.
La meva labor com a terapeuta sorgeix de l’interès genuí pels altres, fins i tot quan ells mateixos no es reconeixen. La meva especialitat radica en les relacions: parella, família, amics, així com a abordar records, expectatives i pors. Aquests aspectes es treballen a través de la relació que establim en l’espai terapèutic. Es tracta d’aprendre a relacionar-se mentre ens relacionem, a estimar mentre estimem i a pensar mentre pensem.
Vaig néixer a Tortosa el 24 d’octubre de 1975. Les circumstàncies particulars que van acompanyar el meu desenvolupament van generar en mi una neurosi que va afectar la meva vida de manera implacable (dependència emocional, bulímia, ideació suïcida, etc.). Intentar descriure el sofriment experimentat seria en va, ja que és una cosa que ha de viure’s per a entendre’s. Això em va convèncer que l’angoixa, que actua des de l’ombra, deixant-te sol i indefens, ha de ser enfrontada amb determinació, sigui en el meu cas o en el de qualsevol persona.
Vaig començar a expressar les meves experiències a través de l’art i vaig cursar durant 6 anys fins a graduar-me en arts aplicades. No obstant això, em vaig adonar que pintar un quadre no era suficient, ja que el que m’ocorria estava en el meu interior, mentre que el quadre continuava estant fora.
Va ser llavors quan vaig conèixer a Enrique Eskenazi, el meu professor de psicologia analítica durant llarg temps. Va ser en una xerrada sobre Tarot on reflexionava sobre símbols que tractaven dinàmiques com la maternitat, l’heroisme, la senectut, etc. No eren simplement representacions, sinó que també estaven dins de nosaltres, contenint-nos per complet. Va ser allí on vaig prendre contacte amb la noció d’ànima psíquica de Carl G. Jung: el pensament vivent, que es pensa a si mateix tot el temps.
Paral·lelament, la meva educació acadèmica s’ha centrat primer en l’àmbit social (mediació i integració), per a després formar-me en psicologia clínica (UOC). En 2012, vaig fundar l’Associació GAEDE, dedicada a persones amb símptomes de dependència emocional. Durant aquest temps, vaig oferir xerrades, tallers en instituts, grups de teràpia, i vaig escriure llibres, entre altres activitats. No obstant això, va anar a través d’una teràpia analítica seriosa i compromesa que vaig poder tractar el meu propi cas i aprendre a viure en pau. Des de llavors, em dedico a oferir aquest servei.