Psicologia analítica
Aquest pensament revolucionari segueix la línia de Wolfgang Giegerich, continuador de Carl G. Jung i James Hillman. Promou una psicologia amb “ànima”, on teoria i pràctica convergeixen. Amb ella abordem els pressupostos que inadvertidament modelen les nostres vides.
Aquesta anàlisi requereix una disposició receptiva cap a aquest ‘altre’ d’un mateix que, encara que no estigui visible, influeix en gran manera en la nostra experiència. Descobrim així que som una pluralitat en constant moviment, expressada a través de les nostres relacions amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb la vida. Aquest diàleg continu representa l'”ànima” a la qual es refereix Giegerich.
“L'ocell de Minerva aixeca el vol en el vesprejar”
No triem els temes que ens concerneixen, com ara símptomes o conflictes; més aviat, som triats per ells, ja que s’imposen pel seu propi dret. En cada sessió de teràpia, partim d’una fulla en blanc, oberts al que sorgeixi.
El nostre objectiu és retornar-li a la persona la seva vida psíquica, el seu “altre”. No ens referim a l’altre extern, com la parella o la família, sinó a l'”altre” del mateix tema, la sintaxi lògica que l’estructura. En ser atès, aquest “altre” es reconeix com la seva pròpia veritat, permetent-nos actuar en conseqüència.
Aquest enfocament terapèutic és humil, però revelador, enfrontant-nos a una desil·lusió que sorgeix de la nostra obstinada resistència a acceptar la realitat. La curiositat per aprendre de la vida soscava l’aïllament de l’ego en les seves pròpies creences, permetent així obrir-se a l’alegria de la veritat, encara que a vegades resulti desagradable.
Segons Josep Vila, sovint creiem que la vida no s’ajusta a les nostres expectatives, com si tenir total llibertat o aferrar-nos a creences ens alliberés de les limitacions del temps i l’espai. Tanmateix, això és una fantasia, una noció infantil de llibertat i seguretat, que busca una llibertat i una seguretat pures, com si ser pur fos el més important.
Això és precisament el que pot arruïnar la vida, impedint que ens obrim a les experiències que ens transformen. La desil·lusió pel que esperàvem pot ser fonamental per a acceptar humilment la realitat que es presenta.
El poeta Friedrich Hölderlin va dir: “Allí on està el perill, creix també el que salva”. El procés psicològic és endinsar-se en aquest perill, on es troba l’acceptació de la nova realitat. Aquesta realitat és jove, està viva i ens sosté, però requereix un procés d’adaptació.